Els mossàrabs varen introduir el peix marinat a Arequipa i, amb l’influència japonesa de la gastronomia peruana, aquest plat va evolucionar a l’actual Cebiche, Patrimoni Cultural de la Nació (allà és més habitual escriure ceviche). El peix amb millor textura que podem trobar a la Mediterrània per fer cebiche és el corball de roca. Utilitzeu sempre pesca sostenible, també és noble fer-ne d’altres peixos blancs de roca com el llenguado o el mero. A Perú també fan servir altres peixos autòctons com per exemple “ojo de uva”, fugiu-ne de versions econòmiques com cebiche de perca i similars.
Us presento la recepta més original, tal i com és fa a les “picanterías” d’Arequipa. Amb la qualitat del peix que oferim no cal posar-ne més ingredients dels necessaris: el peix, sal, vitxo, llima, ceba i, segons el peix, coriandre. Del suc de la maceració del cebiche, se’n diu llet de tigre; eviteu receptes peruanes que afegeixen llet en pols. Per acompanyar: moniato i blat de moro dolç bullit, blat de moro torrat i xips de plàtan.
Hi ha moltes variacions d’aquest plat arreu del món. A Rapa Nui afegeixen una brunesa a tres colors –pebrot verd i coriandre, pebrot vermell i tomàquet, cogombre i ceba– i llet de coco; està bo, encara que molts peruans es posarien les mans al cap.
0 comments on “Cebiche de corball de roca” Add yours →